Les associacions de persones sordes esdevenen alhora el cor, el fòrum d'interacció i la font de la cultura sorda, és per això que és el lloc on s'aprén aquesta cultura i es transmet gràcies a la llengua de signes. A principis del segle XX, es van crear com a punt d’encontre, un espai on les persones sordes trobaven resposta a les seues necessitats bàsiques de comunicació, relació social, identitat i comunitat. Anys més tard, es van consolidar les associacions de persones sordes, i van començar a organitzar-se fins a donar pas a la creació d'una estructura institucional amb projecció no només local, comarcal i autonòmica sinó també estatal i internacional.

A partir de la dècada dels 60 i coincidint amb les primeres investigacions lingüístiques sobre les llengües de signes, les persones sordes van donar a conéixer l'escassa consideració social a què havien estat i estaven subjectes, com també l’exclusió social que hi patien com a conseqüència d’aquesta situació. Arribats a aquest punt, va sorgir la necessitat de dur a terme moviments reivindicatius en defensa de la seua visió particular del món, de la seua manera de vida i de l'ús de la llengua de signes.

A escala internacional, en la dècada dels 70, es va enfortir la consciència de pertinença i identitat de les persones sordes com a grup i es van reivindicar els seus drets, però tot i això, a Espanya no va ser fins als anys 90 quan les entitats de persones sordes adquiriren certa rellevància en el panorama social. Aquest primer triomf va ser gràcies a la seua lluita contínua per aconseguir drets bàsics, com la supressió de les barreres de comunicació, el reconeixement oficial de la llengua de signes i l'accés en igualtat de condicions a la formació i a l'ocupació.

Actualment, el moviment associatiu reclama que les mateixes persones sordes són els agents actius en la construcció d'una societat capaç de respectar, integrar i valorar les diferències dels membres que la componen, alhora que constitueixen la intersecció entre la comunitat oient i la comunitat sorda i faciliten, d'aquesta manera, que les persones sordes es convertisquen en ciutadans i ciutadanes de ple dret.

Assenyala si aquestes afirmacions són vertaderes o falses.

Els xiquets i les xiquetes d’aquesta illa no paren mai! Per això, en el seu temps lliure fan tot tipus d’activitats. Descobreix-les a les següents imatges.

I, ara, series capaç de descobrir quina és l’afició preferida dels nostres amics i amigues?

Aquest cap de setmana me n’aniré de viatge, per això ahir vaig anar de compres i vaig tornar ben carregada! Mira tot el que vaig comprar.

I ara... m’ajudes a descobrir de quina peça de roba es tracta?

A la iaia li agrada molt una rondalla sobre unes bruixes que vivien a Tabarca i cada nit li demane que me la conte de nou. L’altre dia li vaig preguntar com podria viatjar a Tabarca. A la biblioteca he trobat una enciclopèdia il·lustrada, m’ajudes a descobrir els signes dels mitjans de transport i a conéixer què he de fer per viatjar a Tabarca?

Quina imatge correspon a cada transport?

Les associacions de persones sordes són el cor de la comunitat sorda. En aquestes associacions, les persones sordes interactuen entre iguals i comparteixen els trets culturals que els fan diferents de la comunitat d’oients, especialment la seua llengua, la llengua de signes. Amb el temps, aquestes associacions que van nàixer com a xicotetes entitats locals, han anat creixent i, actualment, ens trobem amb federacions autonòmiques de persones sordes, com ara Fesord CV i la seua Fundació, a més, aquestes federacions arriben també a escala estatal, internacional i mundial. D’aquesta manera, dia a dia, totes aquestes federacions treballen per aconseguir la igualtat de les persones sordes, garantir els seus drets i difondre la llengua de signes.